 |
| Prudenci Reguant |
Al web http://www.geocities.ws/prudenci_reguant/ el mateix autor hi va escriure la següent nota biogràfica [devia ser l'any 2007]:
En Prudenci Reguant és nascut a Cardona el 1950, de família humil, que aviat es trasllada a Manresa. Hi van romandre fins a mitjans dels anys 60, ja que quan Prudenci complí 14 anys s'instal·laren a Barcelona, al carrer del Clot, on ara torna a viure, després d'un periple en solitari per diferents llocs de Catalunya.
Al 1974 acabà la carrera de Biologia i combinà aquesta feina amb una llibreria esotèrica al Carrer Princesa anomenada Arbor, que ell va fundar. Treballant també en el món del llibre, ha estat a dues llibreries més i ha mantingut també dues editorials petites.
Ha dedicat molts anys a la traducció de llibres d'Alquímia, Càbala i Tradició, època que coincideix amb el període en què viatjà arreu de Catalunya. Però el 1999, a causa d'una malaltia, es va veure obligat a mantenir repòs.
Actualment s'està preocupant d'editar els seus llibres, com La Cinquena Estació i El Llibre del Perfecte Amor (Emboscall 2005), Galceràn, o el poema del rescat de les cent donzelles (Associació Medievalista de Bagà, 2006), El Pi de Centelles, mite ritu i experiència. Començà a escriure seriosament al 1989, sobretot poesia, i actualment a part dels quatre llibres publicats, té un romanent de centenars de poemes, contes, etc, per transmetre, i ho farà a través d'aquesta web.
Al 1974 acabà la carrera de Biologia i combinà aquesta feina amb una llibreria esotèrica al Carrer Princesa anomenada Arbor, que ell va fundar. Treballant també en el món del llibre, ha estat a dues llibreries més i ha mantingut també dues editorials petites.
Ha dedicat molts anys a la traducció de llibres d'Alquímia, Càbala i Tradició, època que coincideix amb el període en què viatjà arreu de Catalunya. Però el 1999, a causa d'una malaltia, es va veure obligat a mantenir repòs.
Actualment s'està preocupant d'editar els seus llibres, com La Cinquena Estació i El Llibre del Perfecte Amor (Emboscall 2005), Galceràn, o el poema del rescat de les cent donzelles (Associació Medievalista de Bagà, 2006), El Pi de Centelles, mite ritu i experiència. Començà a escriure seriosament al 1989, sobretot poesia, i actualment a part dels quatre llibres publicats, té un romanent de centenars de poemes, contes, etc, per transmetre, i ho farà a través d'aquesta web.
Però a finals de 2008 (fa, doncs, cinc anys) Prudenci Reguant va deixar aquest món, i no sabem si realment tota la seva obra literària i assagística està penjada al lloc web esmentat al principi d'aquest escrit. Alguna persona (Àngels) hi va escriure un emotiu poema de comiat (que reproduïm tot seguit), i suposem que s'ha cuidat de mantenir aquest lloc obert.
QUÈ SE LI POT DIR A UN POETA QUE ELL NO ENS HAGI JA DIT?
Que la vida, curta per uns, s’ha fet llarga per a tu
esperant aquest moment gloriós.
Que la vida, amb les seves riqueses, no ha sabut donar-te
allò que tu amb plaer ens has donat.
Que la vida, plena i rica que has viscut,
ens has mostrat el teu cor dolorit.
Qui és el fill que amb tanta generositat cuidà dels seus pares
quan les forces li flaquejaven!
Qui és l’amic que amb tanta sensibilitat cuidà dels seus amics
quan no tots li responien!
Qui és l’home que ens despullà la seva ànima sense por de ser jutjat
i sense por del de dalt!
Ara te'n vas en silenci sense deixar-nos cap buit,
perquè estem plens dels teus poemes i de les teves virtuts.
No plorarem la teva absència sense que ens donis permís
perquè era aquesta la felicitat que enyoraves
i si és la teva, la nostra també.
Àngels 21-11-2008
Que la vida, curta per uns, s’ha fet llarga per a tu
esperant aquest moment gloriós.
Que la vida, amb les seves riqueses, no ha sabut donar-te
allò que tu amb plaer ens has donat.
Que la vida, plena i rica que has viscut,
ens has mostrat el teu cor dolorit.
Qui és el fill que amb tanta generositat cuidà dels seus pares
quan les forces li flaquejaven!
Qui és l’amic que amb tanta sensibilitat cuidà dels seus amics
quan no tots li responien!
Qui és l’home que ens despullà la seva ànima sense por de ser jutjat
i sense por del de dalt!
Ara te'n vas en silenci sense deixar-nos cap buit,
perquè estem plens dels teus poemes i de les teves virtuts.
No plorarem la teva absència sense que ens donis permís
perquè era aquesta la felicitat que enyoraves
i si és la teva, la nostra també.
Àngels 21-11-2008
Cinc anys després de la seva mort, la figura i l'obra de Prudenci Reguant continuen ignorades, sense el mínim reconeixement i divulgació que mereixen.
Atès aquest estat de coses, emboscall preveu recuperar les edicions fetes de les obres d'aquest autor, i posar-les, en versió digital oberta, a disposició dels lectors. Ho anirem fent al llarg de les properes setmanes, començant per la novel·la La cinquena estació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada